RELATS BREUS D'HISTÒRIES DE NOIS I NOIES QUE HAN VISCUT SITUACIONS D'ASSETJAMENT ESCOLAR
Història 1
El día 22 de noviembre llegué al instituto nuevo,
no tenía a nadie con quien estar, no sé por qué, pero nadie se acercaba a mí.
Al día siguiente el grupo de las chicas populares de la clase se acercaron a
mí, pensaba que venían para hablar conmigo, pero cuando se acercaron...
-¡Negra de mierda!... (Más insultos)
Me sentí muy mal, y desde entonces supe que la
gente juzga por ser distinto.
Història 2
Em dic dragonet72 només estic viu a les tardes i el cap de semana.
Sóc atacat sempre fora del joc,
nomes perquè m’agraden els videojocs i perquè vaig vestit malament i no em
tallo el cabell.
Derrere d’ aquell serrell no nomes sóc un robot, al que li agrada jugar,
tambe sóc persona i tinc sentiments,sí, es estrany que un robot tingui
sentiments, sí!!! Pero no només sóc friki,
sóc igual que tu . Em dic Raul i visc a Barcelona.
Història 3
MIEDO, miedo es esa palabra que tiene el significado, a algo que no nos
gusta.
Todos tenemos miedo a algo o a alguien, pero yo tengo miedo a que llegue
un dia, en que no sea feliz.
Quién soy yo, para hablar mal de la gente o insultarla, al igual que
ellos hacen conmigo.
Pero después de lo que yo voy pasando día a día, es mejor ni valorarme,
por que en verdad nadie sabe como soy yo, solo me conocen por lo que ven.
Si solo una persona me conociera de verdad, seria feliz.
Quiza nadie a pasado por lo que yo he pasado, para ser feliz, solo
necesitas ver que la gente te quiere por lo que eres, todos somos diferentes y
nadie es perfecto en esta vida.
Y para mi el miedo, tambien es ver una segunda cara de la vida, como una
noche oscura y lluviosa, que acaba siendo un accidenete en tu vida, provocando
la muerte.
Història 4
El meu cos ja no és un desert mort, el meu cos és una ciutat vista per
milions de persones que estan fent que mori.
Insults, rialles que fan que el meu cor plori de sang.
Vaig passar una foto meva i ja és un escàndol. Un acte de traició, o pot
ser un acte de gelosia. No puc més, les rialles cada cop fan més mal, són com
dispars al fetge, que no para de sangrar.
Estic sol, no tinc a ningú al mesu costat, sóc una vergonya pels meus
amics!
Foscor de sang, dolor de burles. La meva ànima tancada a la presó,
imposat al tiroteig de cada dia al arribar al pati, roses negres, bombes de
petroli que es tiren sempre.